Guitar Hero III
Els programes per descobrir nous talents poden servir per això per descubrir nous talents dins el mon del espectacle. A nosaltres veure coses com aquestes ens pot pereixer molt divertit. El que si es segur que molts no tenen sentit del ridicul. Si t'agrada la bona musica, si davant un "solo" de guitarra de Eric Clapton se te posa la pell de gallina, aqui te puc ben assegurar que no sentiras res perescut.
No se que pot passar.
Ho dic perquè la cosa es bastant fotuda. Tenc una pagina que més o manco funciona però no acaba de tenir el caire que jo volia, i aquest blog el vaig començar en un moment a on no tenia pagina ni tenia res, simplement il·lusió per fer i escriure alguna cosa. Em sap greu haver decepcionat a la Joana Maria, perdona la meva vagueria, que m'avia afegit als favorits i suposo que es deu haver avorrida d'entrar i veure que aquí no hi havia moviment. Intentarem que això es mogui.
(Segueix)
Quin temps aquells.
Si quin temps aquells quant amb il·lusió vaig fer aquest blog pensant que seria la solució a la actualització de la pàgina web de Huialfàs però dissortadament no ha estat així i sa veritat que quant veig a altres que diàriament tenen coses que dir en fan una enveja. Però no es amb enveja que ho superaré sinó escriguin cada dia. Han passat moltes coses des de la darrera vegada que vaig embrutar la pantalla ajuntant paraules. Hem tingut un homenatge a la república per obra i gracia dels joves de Pinyol Vermell, amb un recital poètic a la plaça de la Concòrdia hi que hi ha un extens recull fotogràfic a la pàgina. Al nostre batlle l’han fet director gerent de l’hospital d’Inca i sa veritat que ara fer comentaris sobre el cas es un poc estúpid per la meva part però no vull deixar de donar la enhorabona al Doctor Antoni Serra Mir, per el seu nomenament. No se com es a gestor de la cosa privada, ni se com es professionalment, perquè la meva salut no ha permès que el Doctor Serra Mir m’hagi visitat, però sincerament crec que amb un dia de 24 hores no podrà o no es pot dur be la salut de 100.000 persones i els assumptes de un poble de 12.000. El nostre batlle diu que si però jo ho veig difícil. Ara be tal vegada se la esta jugant per tal de que si alguna de les opcions de futur no li surt be, al manco tenir-ne una per poder firmar la nomina a final de mes. Ja tindrem temps de parlar d’aquestes coses mes endavant.
A dins un altre caire part dels membres del foro de La Penya, amb en Puça al cap davant varem tenir un sopar el dissabte passat i tot que nomes varem esser vuit ens ho varem passar d’allò mes be. Crec que l’experiència l’haurem de repetir i esperem que la pròxima vegada hi haguí mes gent apuntada.
(Segueix)Als disset érem així. Capítol 12
Estava assegut sobre les grans roques del rompent del port. Mirava com les ones trencaven suaus en elles. En la mà un vell paper escrit feia gairebé trenta anys, li havia transportat a la seva primera joventut i a aquell primer amor, que creia oblidat en el fons del bagul dels records. No havia tornat a saber d'ella en gairebé vint anys. I ara amb aquella fulla buscada en un vell llibre de poesia li havia transportat als dies feliços de la seva joventut i a recordar aquella primera vegada amb aquell el seu primer amor. Va recordar amb amargor com després d'aquell curs ella es va anar a la universitat, mantenien correspondència gairebé diària i les cridades de telèfon es feien eternes, durant el primer any. Després quan en els períodes de vacances tenien tantes coses que dir-se i que fer que se'ls anava el temps sense tot just veure's per culpa del seu treball. Després en l'estiu ella tenia compromisos i es passo gairebé tot l'estiu de viatge, i això a poc a poc va ser refredant la relació fins que aquesta deixo d'existir. De tant en tant una carta o una cridada per als natalicis o Nadal i poc més. L'última vegada que parlo amb ella faria ara gairebé vint anys. Havien passat gairebé deu des que ho van deixar. Ella era una professional d'èxit amb domicili en altra província. S'havia casat i esperava un fill. El record que tenia d'ella seguia sent bell. Ella a pesar de l'estat de bona esperança seguia estant bella, potser més bella que mai. Van Estar parlant Quant temps?, dues hores tal vegada tres, van parlar del present i del futur i tot just va haver esment al passat. Va tornar a mirar la fulla i la va rellegir una vegada més. Una llàgrima relliscà per la galta. La cridada de la seva filla petita li va retornar a la realitat, S’eixugà les llàgrimes i va pujar fins a on l’espera la seva filla al costat de la seva mare, la seva dona. Aquesta li preguntà el que li passava. Mentre caminaven li va contar la història. Tota la història sense amagar res. Després va obrir el periòdic per la pàgina que tenia doblegada i li va ensenyar una fotografia d'ella. Estava allí en el periòdic lluint el seu millor somriure. Es mantenia bonica, molt bonica. Havia el seu currículum, Els seus estudis en la universitat i les seves notes, la seva matricula cum laudem, la seva tesi doctoral. Una relació de tots els premis que havia aconseguit, dels llibres que havia escrit, tots els doctorats i càtedres que disposava. També sortia que tenia dos fills, un de disset anys i un altre de dotze. La llàstima és que la informació estava en la pagina de necrològiques. Un càncer havia acabat amb la seva vida.
Als disset érem així. Capítol 11
Un calfred li va recórrer l'esquena, al mateix temps que els seus llavis esbossaven un somriure meitat plaer meitat fascinació, recordant la delicadesa que havia tingut ell, la tendresa i la paciència. S'havia imaginat aquella escena, d'altra manera, violenta, apassionada, voluptuosa, curta i no obstant això li havia sorprès la calma i sobretot la suavitat dels seus moviments, en cadascun d'ells, les paraules murmurades a cau d'orella l'omplien de tranquil·litat. Ella estava asseguda sobre les cames d’ell amb el seu cos tirat cap a davant notant a la seva panxa el palpitar de la sang del membre masculí inflat de sang humit a punt d'esclatar. En el seu interior hi havia una força invisible més forta que el seu desig que evitava que corregués a per aquella temptació que sentia a l'altura del seu llombrígol. Va iniciar un moviment tranquil, pausat, d'ascensió, mentre amb les seves mans li massejava el pit, suaument. Necessitava el màxim d'excitació d'ambdós. Li havien dit que la primera vegada era dolorosa, gairebé fastigosa, i ella no volia que allò fora així. Se sentia segura de si mateixa, feia mesos que ho desitjava i volia que aquella la seva primera vegada fos inoblidable. El membre d’ell era gran, gruixut, fort, potser massa, va pensar que doldria molt al sentir entrar allò dintre d'ella. Es va concentrar en el que estava fent, i al mateix temps que pujava notava com cada vegada l'excitació d'ambdós era cada cop més pronunciada. Al passar els llavis de la vagina per sobre del penis, va notar com ell s’estremia entre les seves cuixes. Es va detenir un moment. No volia trencar l'encís. Li va besar la boca amb el màxim de tendresa que va ser capaç. Li va murmurar que estigués tranquil i ell es va aferrar a ella amb suavitat però amb fermesa. Va anar pujant lentament fins que va sentir que els dos sexes estaven en posició per a iniciar la batalla final. Ella va tancar els ulls i es deixà caure suaument mentre notava com el membre d’ell penetrava suaument en el seu interior. Va sentir un petit dolor quan l’himen es va trencar, que va fer que proferís un petit gemegat. Es va quedar quieta un segon, va obrir els ulls i va veure com ell els tenia tancats.
Es va regirar en el seu seient quan un sot de la carretera la va retornar al món dels vius. Se sentia excitada amb el record, i estava feliç d'haver donat la seva virginitat a qui de debò ella volia. Va tornar a acomodar-se més i el record la van embolicar de nou.
Va recordar com va començar un suau moviment de vaivé que en alguns moments eren circulars sense saber exactament perquè els feia però notava que l'adrenalina li pujava per l'espina dorsal. El seu cos s’arquejava de endavant cap a enrere amb les seves mans agafades sobre els turmells d'ell oferint tot el seu cos a aquell home que l'estava fent perdre el món de vista. Els moviments es feien cada vegada més compulsius senyal inequívoc que un nou orgasme estava a punt de fer-la cridar. El moviment de la seva pelvis va anar fent-se més i més ràpid. Els seus panteixos eren cada vegada més fortes, més ràpids, al compàs del seu vaivé deslligat, sentint aquell membre dintre d'ella que romania alçat, dur. Un crit panteixat va ser l’anunci que l'orgasme havia arribat. Violent, curt i al no poder contenir el moviment, un segon orgasme intens, llarg, humit, esclatà estremint tot el seu cos. Ella va estremir-se amb moviments més i més compulsius i a l'arribar al clímax va estrènyer amb força el pit del noi, tirant-se cap a endavant fins a quedar amb els seus llavis damunt dels d'ell fonent-se en un apassionat petó.
Als disset érem així. Capítol 10
Als disset érem així. Capítol 9
Estava esperant la seva arribada. Es sentia be. Relaxat, feliç, tranquil. Al mati no s’havien vist, tal i com havien acordat el diumenge, i ara esperava amb impaciència l’arriba de la seva estimada. Havia recordat tot el dia el capvespre del dissabte. El diumenge tot i que es varen veure no en varen fer cap comentari. A ell li venia al cap el cos de la noia ajagut al terra, amb els pits fora dels sostenidors, fermes, forts. La pell era suau, fina, amb una tonalitat bruna, restes d’haver passat un estiu a la platja. Mentre ell recorria el cos nu de ella, el gust un poc salat, li anava entrant juntament amb l’olor suau de la colònia que portava. No era expert, però li semblava familiar. De fet era la que ella sempre duia però fins aquell moment mai, no l’havia assaborida tant de poc. Les seves mans anaven jugant en cada centímetre de la pell de la noia. Els seus dits eren suaus i mentre jugava amb el mugrons de ella, notava com les ungles de la noia es clavaven a la seva esquena, produint-li una estranya satisfacció. Intentava que les seves petites mossegades no li fessin mal, i notava com ella s’estremia a cada cop de llengua sobre els seus mugrons. Intentava no ser violent, tot i que el desig que li produïa aquell cos mig nu, verge, perfecte, era tot el contrari. Sabia tant be com ella que no hi hauria marxa enrere i que haurien de sec conseqüents amb el que passes. Ell es va aturar i aixecant la seva cara la va mirar als ulls i amb la mirada la va interrogar. Ella no va dir res. El va agafar per la nuca i el va atreure cap a ell. Les mans varen arribar fins al començament dels pantalons texans. Va intentar desfer el botó però no va poder. Ella li va facilitar la feina i es va llevar els pantalons. La visió d’aquelles cames i sobre tot la visió de les bragues blanques amagant el fruit prohibit va fer que un calfred, li recorregués l’espina dorsal, fent que tot el cos se li estremís. Va passar la seva ma per davall dels genolls i amb la boca li anà donat petits petons, pujant per la cuixa. Ell notava com ella anava estremint-se a cada petó que li donava i quan arribà a la panxa li va passar la llengua per el començament de la peça de roba i llavors segui cap a la guixa. A ell li feia gracia els moviments compulsius que feia ella amb el cos arquejat cap amunt. Quan va sentir que ella ja no podia aguantar més va deixar que ella crides amb el puny a la boca i va sentir com el cos a les seves mans s’estremia mentre arribava al clímax de l’orgasme. Van estar sense dir-se res un als braços de l’altre mentre ella recobrava el pols i la respiració. Se la va mirar sense saber molt bé el que fe. Li anava donat petits petons al front i amb la ma girada li acariciava la galta banyada amb la suor de la calentor de l’estufa i la sufocació de l’orgasme. Quasi sense recuperar-se ella el va empènyer, amb suavitat però amb vigor i es va posar damunt ell. Allà des de el terra la mirava absort, amb els cabells amollats per damunt les espatlles, amb els pits nus. Déu que bonica que és, va pensar. Ella es va acotar i li va besar el coll. A ell li va fer pessigolles, però es va abandonar als sentits, deixant que ara fos ella la que dugés l’iniciativa. Ella va anar baixant més de pressa. Li semblava que tenia por d’arribar tard o que el temps s’acabés. L’excitació en ell anava pujant a mida que ella s’acostava al seu membre. El sentia presoner dins els calçons, lluitant per sortir. Fins i tot li pareixia que li feia mal. Ella va anar al botó del pantalons i el va desfer. La pressió va disminuir i quan ella li va desfer la cremallera i li va treure els pantalons, quedant a la vista. Ella es va fer enrere per acabar de llevar-li els pantalons i el calfred que va sentir quant els pits de ella li van passar per damunt el membre, va ser mes intens que els que havia sentit fins llavors. Ella li va passar les mans per damunt i el va estrènyer amb suavitat. Estava humit i va parèixer que no l’importava. Ell va tancar ells ulls i dins ell va imaginar la següent acció que faria ella. Li va donar un petó al gland, vermell. Ella es va llevar les bragues. També estava banyada. Va pujar un poc mes amunt i es va seure damunt del membre. Aquest va entrar suaument.
Als disset érem així. Capítol 8
Seguia amb els ulls perduts a la foscor del paisatge que anava passant per el seu davant. La seva cara es reflectia al vidre de la finestra i allà a aquell reflex anava recordant l’escena que tant feliç la tenia.
Els seus cossos van quedar allà damunt la catifa. Mentre els seus llavis es fonien en un apassionat petó. A l’estància només es sentia el renou que feia la llenya cremant-se a la xemeneia. El seu company havia après a besar, però no sabia que fer amb las mans. Ella allà amb ell al damunt sentint aquell pes dolç que l’oprimia. Li va agafar les mans i les va portar cap als seus pits. Ell les va llevar i agafant les seves les va estendre cap al darrera. Les mans de ella van quedar obertes mirant cap el sostre. Les de ell es van posar suaus al damunt de les seves. Ella les va tancar i van quedar unides amb força mentre ambdós es desfeien amb un petó cada vegada més apassionat. Ell va llevar mig cos del damunt quedant una de les seves cames enmig de las de ella. Va sentir la força del membre a la seva cama, dur, gruixut, gran. Es va adonar que ja no hi havia marxa arrere. N’era conscient que allò era el que mes desitjava en aquells moments. Les mans de ell van començar desfer-li el botons de la camisa i ella el va ajudar incorporant-se i llevant-se-la sense desfer els botons. Es va quedar nomes amb els sostenidors, mentre li va llevar a ell la part d’alt de la roba quedant els muscles pectorals de ell al aire. La seva cara va baixar i va començar o mossegar-li el petit mugró a ell com si li indiques el camí que havia de seguir. Ell intentava nerviós desfer-li els sostenidor però era evident la seva falta d’experiència. Ella el se va desfer i ell va acabar de llevar-li la peça mentre el seus llavis li besaven el coll i la duien cap al darrera. Els llavis de ell anaven recorrent tots els centímetres de la seva cara mentre amb les seves mans amb la part exterior li anaven recorrent els costats nus iniciant un camí ascendent cap a les seves aixelles, fent que els seus braços s’estiressin cap al darrera. L’excitació que portava ella feia que el seu cos s’arquegés, sentint de bell nou aquella cosa dura a la seva cuixa. Ell anava baixant amb els seus llavis mentre les seves mans es passejaven per el tors nu que reclamava les seves carícies. Va arribar als pits que l’esperaven ansiosos, durs, amb els mugrons excitats, enravenats. La llengua es va aturar i va recorre el mugró que se li oferia generós. Al mateix temps li donava petites mossegades que feien que ella s’estremís. Aquella llengua hàbil i rapida passava d’un a l’altre pit sense que ella perdés l’excitació. Les mans de ell recorrien el seu cos amb unes suaus carícies que contribuïen a que el seu estremiment es fes mes fort. Mentres tant ell anava baixant per la panxa i s’aturava als llocs mes sensibles i mes sensuals de ella. Es va desfer els texans i li va dir que els hi llevés. Ell ho va fer amb tranquil·litat, pausadament, com si no volgués que aquell moment acabés allí. Quan els texans van deixar lliures les cuixes ell va concentrar-se amb els seus genolls. Va anar pujant i ella sentia la llengua i els llavis que li corrien per les cuixes. La seva excitació estava arribant al clímax, i es sentia banyada. Ell va ignorar la part mes sensible que se li oferia allí, tapada només amb unes petites bragues blanques, i va seguir pujant mentre, la seva ma dreta anava acariciant la cuixa esquerra. Es va aturar un altre vegada al pits. Ella va mollar un gemec, i va sentir com l’orgasme anava pujant des de dins ella. Ell sen va adonar i es va aturar mirant-la. Va pujar un poc i li va donar un petó als llavis, suau, tendre, amorós, mentre amb els dits de la seva ma agafa el mugró i fent-li petits moviments circulars i donant-li petites pessigades va seguir fins que ella no pogué aguantar més i donar sortida a un orgasme violent, llarg, esgotador.
