Huialfàs

Va tancar els ulls. La resta del trajecte els va mantenir closos. Sense pensar en res, recordant només la darrera frase. Gracies, t’estimo amor meu. Durant el dia va llegir aquelles breus línies una infinitat de vegades, fins que se les va aprendre de memòria, i llavors les anava recitant mentalment durant cada moment del dia. I a cada vegada més feliç es sentia, i més es reafirmaven els seus sentiments. A la tornada es va seure sola, a la part del darrera, a una fila de seients amb dues butaques, sense ningú als costats. Necessitava aïllar-se del entorn de bulla que la envoltava. Aprofitant la penombra del habitacle del autocar, va recordar, mentre per la finestra mirava la foscor dels camps que passaven per el seu davant, els esdeveniments del darrer cap de setmana. Havien quedat com cada dissabte a casa seva. Era una casa gran i la seva habitació era espaiosa, i els seus pares no es ficaven amb ella si duia alguna amiga o amic. A mes com sempre no hi havia ningú. Els seus pares havien anat amb la seva germana al xalet a la platja i ella havia quedat allà. Havia d’anar a dormir a casa de una amiga seva i per tant fins al diumenge al mig dia a hora de dinar no veuria als seus pares. Era una avantatge del que gaudia per el fet d’estudiar fora i per el fàstic que li feia haver de dur una vida familiar un tant postissa. Ell va arribar puntual com un rellotge portant quatre llaunes de cola i dues cerveses, així com una barra de pa amb embotits i formatge, tot per berenar. També havia duit unes revistes i dos llibres. Lipika d’en Rabindranath Tagore i Juan Salvador Gaviota d’en Richard Bach. També va portar El disc d’en Serrat “Para piel de manzana” i el Concert a Madrid del Raimon. Ella no s’havia preocupat mai per la política, a més pensava que això no existia, però ell si tenia inquietuds tot i que encara era recent la mort del Franco i a Espanya es començava a parlar de democràcia, l’apassionament que ell hi posava li havia obert la curiositat. Com sempre s’havien tret les sabates i s’havien assegut al terra vora la xemeneia que ell s’encarregava d’encendre amb mestria. Com sempre havien estat parlant del llibres i comentant el que llegien, mentre al tocadiscs giraven les cançons d’en Serrat. Recordava que ella duia un jersei gruixut, i que allí al vora de la xemeneia, tenia calor. Es va llevar el jersei i quan els braços estaven just per damunt el seu cap un boto de la camisa que duia es va desfer deixant a la vista part dels sostenidors. Va recordar amb un somriure la cara que tenia ell allà al davant seu mirant aquell boto que li havia regalat aquella vista meravellosa. Recordava que es va estirar la roba cap a baix i es va cordar el boto sense fer cap comentari. Al cap de uns minuts veien que ell encara la mirava de cova d’ull es va girar i es va seure davant. Li va agafar les mans i va notar el nerviosisme que ell sentia en aquell moment i en aquella situació. Li va llevar el llibre que tenia al damunt de les cames i el va mirar als ulls, aquells ulls verds, profunds i que en aquell moment estaven atemorits, i al mateix temps ansiosos de la seva mirada. El va mirar sostenint la seva mirada intranquil•la, volent donar la sensació de tranquil•litat que no tenia, ja que el seu interior era tot un aldarull de nervis, amb unes ganes i una necessitat de donar sortida a tot el que feia tant de temps que duia dintre de ella, que lluitava perquè no es notes massa el seu estat nerviós. Va baixar els seus ulls, perquè mantenir la mirada amb la de ell, li costava, ja que tenia por de que els seus sentiments es declaressin i que la màgia d’aquell moment innocent, natural i tant desitjat es trenques. No ho tenia planejat, ni tant sols ho tenia previst. No hi havia pensat en tot el temps que duien junts, ho havia pensat abans de conèixer a qui tenia ara al davant, però no el temps de com podia succeir. A pesar de que les circumstancies eren favorables i que ho desitjava de tot cor, no tenia previst que vos així, ni tants sols ho tenia previst. Va aixecar el cap i va veure com ell s’havia acostat. Ara era ell qui li tenia les mans agafades. Sentia aquella tendresa i aquella suavitat que es va deixar dur. Va tancar els ulls i va obrir els llavis esperant el moment. La musica havia acabat.