Huialfàs

Aquell va esser un dels dies mes llargs de la seva vida. Si els dilluns ja eren mals de dur aquell encara ho era més. No es podia llevar del cap les línees de la carta que guardava a la butxaca de la camisa, allà vora el seu cor. Pareixia que li havia de explotar, que li sortiria del pit, doncs tanta era la seva felicitat que no sabia com amagar-la. Els seus companys li feien broma però ell no estava amb ells, estava molt lluny estava amb la seva estimada. Tot havia passat el dissabte. Com sempre havien quedat a casa de ella i ell havia duit begudes i alguna cosa per menjar doncs no volia que els seus pares li poguessin dir alguna cosa si es bevien els refrescos o les cerveses que hi havia a la casa. Mentre ella guardava les coses a la nevera ell havia anat a fer foc a la xemeneia. Llavors es posaren com cada dissabte a parlar de literatura, de musica, de poesia i de política. Havien menjat els embotits i el formatge i havien begut unes cerveses. A fora el capvespre havia caigut i les llums de la vesprada anaven deixant pas a les ombres de la nit. Ella va dir que tenia calor i es va llevar el gruixut jersei que portava. Ell la mirava divertit i fins i tot li va fer broma quan va començar a aixecar-se la peça. Mentre el jersei anava pujant la camisa que duia al davall li va sortir del pantalons texans que portava deixant la guixa a la vista. Era rodona, ni massa grossa ni massa petita, tal vegada amb la mida exacta. No se li veia restes del cordó. La pell de la panxa encara conservava el color del bronzejat de l’estiu i es divisava un petit rastre de pels rossos que li donaven un aire eròtic i desitjable. La va mirar com lluitava per poder llevar-se el jersei ja que l’obertura del coll semblava feta de la mida justa del cap o si més no inclòs un poc més petita, lo que duia lloc a una petita lluita per poder-la treure. La camisa blanca tenia els dos primers botons desfets i a traves de l’obertura es deixava veure un coll proporcionat amb les distancies entre l’espatlla i el cap. No era massa llarg, ni tampoc massa gruixut. Allí també s’endevinava la pell bruna per l’acció del sol durant l’estiu. Els músculs ressaltaven amb la lluita que mantenia per desempallegar-se de la peça de roba, quant el tercer botó de la camisa es va amollar i entre l’obertura que queda al descobert, va tenir la visió dels sostenidors, blancs que destacaven damunt aquella pell morena. Va poder endevinar el tresor que aquella peça guardava i que per la acció de l’esforç anaven amunt i avall. Els estava mirant quan les mans de ella van embotonar el boto rebel i llavors mentre movia el cap perquè se li col•loques el cabell, estirà cap a baix la camisa tapant aquell forat luxuriós. Els seus ulls es varen trobar i ell va contemplar els ulls blaus de ella sense saber llegir el que li demanaven. Va girar la vista i va seguir amb el que estaven fent, allà asseguts al terra amb les cames creuades com si fessin ioga. Ell se la mirava de cova d’ull doncs era la primera vegada que la veia així amb la camisa pel defora dels pantalons. Va notar com ella es girava i es col•locava just al davant seu. Mentre el mirava li fa agafar les seves mans. Va sentir un escau fred quan els seus ulls es varen quedar mirant. Podia veure dins aquelles conques blaves la seguretat de qui sap el que passarà, el que no estava segur era del que deien els seus. Quasi al mateix temps que ella va baixar el ulls, ell es va acostar un poc. No sabia que havia de fer, estava horroritzat pensat el que estava pensant en aquell moment. Quan va veure que ella aclucava els ulls i se li oferia va saber que era el que havia de fer. Suaument la va estirar poc a poc fins que els seus llavis es varen fregar. Primer va ser un fregament imperceptible. Curt, temorós. Llavors a la segona escomesa van caure tots els temors. Poc a poc van caure damunt la catifa mentre els seus llavis es fonien en un petó apassionat